El retorn de la mare.

Això ja comença a semblar una sèrie de TV.

Ahir a la nit, entre tots, vam retornar l'Òliba femella que s'ha passat una bona temporada recuperant-se de la fractura de la pota.

Hi vam deixar la capsa oberta a la golfa, sota el niu, on els tres pollets, ja molt grans a punt de saltar, sembla que la cridaven.

Va trigar una mica a sortir, però finalment, quan ho va fer, enlloc d'anar directament cap al niu se'n va anar cap a la finestra i va sortir a l'exterior. Com que allí ja no hi tenim càmeres, no sabem on va anar.

Atès que faltava poc per a l'hora d'entrada del mascle, el vam esperar. Efectivament, va arribar puntual, però s'estava a dalt posat en algun punt sense decidir-se a començar a agafar els pollets. Molt probablement va detectar la nostra presència, malgrat que, òbviament, érem al pis de sota.

Finalment, vam decidir marxar i esperar a que les càmeres ens diguin el que passarà aquesta nit, que serà decissiva.

Avui o demà, quan revisem les gravacions, sabrem si la femella ha tornat al niu o ja se n'ha oblidat del tot.