L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

divendres, 16 de desembre de 2016

Ànec glacial i capsigrany pàl·lid.

No som pas bimberos -o twitcheros- si de cas només de proximitat. És a dir, el màxim desplaçament que fem per a observar una espècie nova a la nostra llista és la que separa casa del Delta de l'Ebre, és a dir, menys de 100 Km. I això passa molt de tant en tant.
Però aquests dies això ha  passat dos cops en poc temps. El primer va ser un Capsigrany pàl·lid, Lanius isabellinus, que potser encara hi és ara als erms de la Tancada.
I el segon, avui mateix, una femelleta d'Ànec glacial, Clangula hyemalis, que acabem de poder fotografiar a plaer al desaiguador dels gossos, a la zona de la Nòria.
Preciosos moixons, sens dubte, i tots dos localitzats gràcies a l'amic Manolo Sànchez, un veritable geni que es coneix els ocells del Delta com ningú.
Gràcies, amic!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...