L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

diumenge, 18 de gener de 2009

Cigonyes.


24. Cigonya blanca; Ciconia ciconia. P. NR.
Identificació: 108 cm.
No cal estendre’ns massa en la identificació de la Cigonya, és un ocell inconfusible, per la seva grandària i la seva combinació de colors blanc i negre. Potser destacar que en vol ens serà més fàcil de diagnosticar-la perquè porta el coll estirat, no plegat com els bernats, ja que els bernats també poden semblar blancs i negres i la seva mida és molt similar. De la cigonya negra, a part de la seva major abundància, la distingirem perquè, com ens diu el seu nom, en aquella hi domina més el negre, fins i tot en vol això és fàcilment perceptible, sobretot sota les ales.
Situació:
Molt corrent en migració, encara que molts cops passa desapercebuda, altres fins i tot surt a la premsa, quan reposa al campanar d’algun poble o ciutat.
Itineraris recomanats:
En ser un migrant imprevisible, no podem donar consells, en tot cas, els dies de tardor i primavera de pitjor temps sol passar per la plana, si no, careneja pels cims com els rapinyaires.

25. Cigonya negra ; Ciconia nigra. P. AC.
Identificació: 98 cm.
Molt semblant a la cigonya blanca, però molt més escassa, a més, en vol, se li veuen les ales totalment negres i sols té el ventre blanc, per sota, per damunt, totalment negra. La diferència de mida és sols apreciable si els veiem junts, cosa prou difícil.
Situació:
Migrant molt ocasional, gairebé accidental, encara que cada cop és, si val l’expressió, menys accidental i més rara.
Itineraris recomanats:
En temps de pas, tant tardoral com primaveral, als mateixos llocs on esperem d’observar rapinyaires en migració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...