L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dissabte, 17 de gener de 2009

Martinets, agrons i bernats.


Bitó comú ; Botaurus stellaris. P. AC.
Identificació: 75 cm.
Totalment inconfusible, com un martinet enorme, quasi tan gran com un bernat o un agró, però de tons marrons molt críptics. Difícil de veure ja que és molt amagadís.
Situació:
Accidental, sols alguna cita testimonial a l’hivern, probablement deguda a migradors d’altres països, ja que els exemplars que crien a Catalunya semblen molt sedentaris.
Itineraris recomanats:
Zones extenses de canyís autòcton, com ara la Sallida, els Aiguamolls del Pla, els de Torredembarra o l'Estany Gelat. També vores d'embassaments.
Curiosament, l'hem vist a un conreu d'ametllers a Valls.

Martinet menut ; Ixobrychus minutus. P, H, E. R.
Identificació: 35 cm.

Miniatura de martinet, preciós i inconfusible, sobretot si veiem un mascle, no tan espectacular si és una femella i absolutament discret si és un jove. De fet, és difícil de veure ja que viu amagat als canyissars.
Situació:
Present tot l’any, probablement és molt més corrent que no sembla, i el podem veure fins i tot a basses, si hi ha peixos i granotes, molt més fàcil de veure a la primavera i a l’estiu, és clar.
Itineraris recomanats:
Qualsevol lloc amb aigua permanent, amb preses potencials. Ha criat a Les Terres, els aiguamolls dels Clots de la Barquera, a La Secuita

Martinet de nit ; Nycticorax nycticorax. P, H, E. R.
Identificació: 63 cm.
Com un martinet blanc gran i fosc, igual que els altres ardèids, sorprèn quan vola, és més gran del que semblava posat. Fàcil de veure quan cerca menjar al riu i encara més conspicu quan és a la zona dels nius, ja que són molt cridaners.
Situació:
El podem trobar tot l’any a la comarca, ja que hi és sobretot de pas i hivernal, però també n’hi ha d’estivals. No és gens abundant, per tant ens serà relativament difícil de veure, no tant si insistim a anar als llocs adients.
Itineraris recomanats:
Al riu Francolí, també al Gaià o a l'embassament de Riudecanyes., Hi ha hagut una colònia de cria prop del Francolí, a la Masó, però no hem seguit si encara hi és.

Esplugabous ; Bubulcus ibis. P, H. NR.
Identificació: 50 cm.
Només el podrem confondre amb el martinet blanc, tots dos són ocells mitjans-grans, espectacularment blancs i poc críptics, de gran bellesa. Per a diferenciar-los fàcilment direm que l’esplugabous és més “bast”, no tan gràcil i delicat, amb el coll més curt i gruixut i les potes grogues, com el bec.
Situació:
Força corrent, i cada cop més, tot l’any el podrem localitzar a qualsevol de les tres comarques, especialment al Camp, potser ens serà més difícil a l’estiu, ja que podem dir que és molt rar en aquesta època.
Itineraris recomanats:
Qualsevol riu, clarament més freqüent al Francolí.

Martinet blanc ; Egretta garzetta. P, H. NR.
Identificació: 60 cm.
Un dels ocells més elegants i esvelts de la nostra fauna, blanc, blanquíssim, una mica semblant a l’Esplugabous, però amb bec i coll més fins, potes i bec negres, dits grocs, i unes característica i precioses plomes blanques, disseny especial per als mascles a l’època de cria.
Situació:
Després del Bernat pescaire i l'esplugabous, és el més corrent dels ardèids al Camp.
Itineraris recomanats:
Com els altres ardèids.

Martinet ros; Ardeola ralloides. P, H. R.
Identificació: 46 cm.
De lluny, i si el veiem primer volant, ens semblarà un Esplugabous, perquè és molt més blanc, en vol. Però quan es posi, ja ens n'adonarem de seguida que és més rabassut i, és clar, que és del color que li dona nom


Situació:
Molt menys corrent que els Martinet blanc i esplugabous, quasi sols el podrem veure en migració, especialment a la primavera.
Itineraris recomanats:
Com els altres ardèids.

Agró blanc; Casmerodius albus. P, H. R.
Identificació: 95 cm.

Inconfusible i espectacular, com un Martinet blanc gegant, de la mida del Bernat Pescaire. No hi ha als nostres ambients humits cap altre ocell tan gran, blanc i elegant.

Situació:
Molt menys corrent que el bernat i fins i tot que l'Agró roig, quasi sols el podrem veure en migració, especialment a la primavera. De recent aparició, als anys 80 no l'haviem vist mai.
Itineraris recomanats:
Com els altres ardèids.

Bernat pescaire ; Ardea cinerea. P, H. NR.
Identificació: 95 cm.
De ben segur el més gran i corrent de tots els ardèids que ens visiten. Inconfusible, en qualsevol plomatge, ja que la combinació, posat, d’ocell molt gran, ben dret i en colors grisos i blancs no es troba fàcilment –una cigonya, potser…però és ben diferent- En vol, igual, molt gran, gris, i, sobretot, el coll “arremangat”, plegat sobre si mateix desdibuixant la silueta característica de les cigonyes i les grues, que volen amb el seu coll llarg ben estirat. A més, no és fàcil que passi desapercebut, per la seva conducta, tranquil·la i relativament refiada i el seu vol pausat però potent i ràpid.
Situació:
Molt més abundant a l’hivern, majoritàriament joves dispersius, però molt corrent també en migració, fins i tot en grups on podem trobar totes les edats i sexes. No hem comprovat la seva nidificació a la Conca, però no seria gaire difícil que es produís ja que sembla que travessa a nivell nacional per una fase expansiva.
Itineraris recomanats:
Qualsevol lloc amb aigua, peixos i/o granotes, fins i tot basses de rec i, és clar, especialment als gorgs tranquils dels rius, on poden trobar tot el que cerquen.

Agró roig ; Ardea purpurea. P. NR.
Identificació: 82 cm.
Molt semblant al Bernat pescaire, una mica més petit, però això no es nota al camp si no els veiem tots dos alhora. El que sí que ens ajudarà a identificar-lo seran els colors, ja que en això sí que és totalment diferent, és de tons marronosos i vermellosos, quan en sapiguem una mica més, podrem observar que la silueta també és una mica diferent, sobretot els peus, que els porta com oberts.
Situació:
Molt menys corrent que el bernat, quasi sols el podrem veure en migració, especialment a la primavera.
Itineraris recomanats:
Com els altres ardèids.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...