L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

divendres, 23 de gener del 2009

Perdius

Perdiu roja; Alectoris rufa; S; NR;
Identificació: 33 cm.
No ens distraurem que estem parlant d’un dels ocells més coneguts per la majoria de la gent. Ocell rabassut i molt terrestre, poc volador, la qual cosa es nota fins i tot en el seu aspecte. De tons grisos, blans, negres i, és clar, rojos, sobretot al ventre i sota la cua. Sotagola amb un disseny blanc i negre de fines taquetes i costats barrats de negre, blanc i roig.
Vol potent però curt, sorollós com pocs.
Situació
Amb molts problemes, però encara no és un ocell escàs, malgrat que cada cop és més difícil de trobar-ne exemplars genèticament purs, ja que se n’alliberen molts de procedències diverses.
Itineraris recomanats
Zones obertes, conreus de cereals i clarianes de bosc, la zona de la Baixa Segarra pot ser la millor de la conca, encara que a la plana se’n veuen força, també.

Guatlla ; Coturnix coturnix; P, E; NR;
Identificació: 17 cm.

Encara que, a primer cop de vista, pot semblar una perdiu en petit. En realitat, quan ens hi fixem no s’hi assembla tant. En primer lloc veurem que la seva coloració és molt més discreta, molt més críptica. I el seu cos és més esvelt, amb ales més llargues, la qual cosa ens revelarà que és molt millor voladora, com correspon a una espècie migradora. Per sota és més clara que per damunt, i els mascles tenen la gola negra, molt distingible. Volen ràpid i molt bé, però segurament no les veurem massa, en vol, ja que es mouen preferentment per terra, tret de quan han d’emigrar.
Situació
Actualment molt escassa, quan havia estat una espècie corrent. Ara encara és força fàcil de detectar en migració, però és molt més rara com a estival i niadora, localitzant-se en uns pocs indrets adients.
Itineraris recomanats
Sens dubte, les grans extensions de cereals són els millors indrets per a localitzar-la, però de vegades sorprèn amb bones densitats en petits conreus de cereal o prats rodejats de bosquets. Per exemple, podem anar a Belltall, Passanant i Forès, a escoltar el seu cant característic –vuit per vuit-.


Francolí; Francolinus francolinus; Extingit;
Identificació: 35 cm.
Una mena de barreja de faisà i perdiu, pel que fa a coloració i aspecte general, encara que sense la seva cua, és clar. De la mida de la perdiu, coloració discreta a les femelles, espectacularment negra per sota, amb taca blanca auricular als mascles
Situació
Prova vivent que es pot arribar a extingir una espècie sols per la cacera. El Francolí va desaparèixer el S. XVIII, i un autor (Asso) ja comenta que ha desaparegut per la inobservança de les mesures legals de protecció de què era objecte, les primeres de la història -una constitució catalana de 1456. El fet real és que el perfecccionament de les armes i el seu vol franc -d'ací el nom- va fer que se'l cacés fins a l'extinció.
Itineraris recomanats
Se'n troba a col·lecions particulars, ja que viu en llibertat al pròxim orient.

Faisà; Phasianus colchicus; P, E; NR;
Identificació: 80 cm.
Com una perdiu gegant i amb la cua llarguíssima. Els mascles, bellament acolorits, molt diferents de les femelles, molt més petites i discretes
Situació
Actualment molt escassa, quan havia estat una espècie corrent. Ara encara és força fàcil de detectar en migració, però és molt més rara com a estival i niadora, localitzant-se en uns pocs indrets adients.
Itineraris recomanats
Sens dubte, les grans extensions de cereals són els millors indrets per a localitzar-la, però de vegades sorprèn amb bones densitats en petits conreus de cereal o prats rodejats de bosquets. Per exemple, podem anar a Belltall, Passanant i Forès, a escoltar el seu cant característic –vuit per vuit-.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...