Rascló ; Rallus aquaticus; S, P, H; NR;
Identificació; 25 cm.
Ocell difícil de veure, molt més fàcil que ens adonem que existeix pel soroll, que fa sovint i que és fàcil de reconèixer. Si aconseguim de veure’l, però, ens assemblarà una polla d’aigua amb els colors d’una guatlla i la mida d’una perdiu. Bec llarg, tons verdosos i marrons i potes i dits molt llargs. Es mou tranquil·lament i espasmòdicament, i rarament surt del canyissar.
Situació
Escàs, però no tant com sembla. ja que és relativament difícil de detectar. Es pot dir que és corrent si el cerquem als hàbitats adients, que són pocs.
Itineraris recomanats
Rius amb aigües tranquil·les, que tenen abundant vegetació psammófila (canyissar). Graveres i basses amb força vegetació.
Polla d’aigua ; Gallinula chloropus; S, P, H; NR;
Identificació; 34 cm.
Inconfusible, una mena d’ànec verd fosc, amb bec punxegut de color groc i vermell i dues fines ratlles clares als costats. Una espècie d’escut blanc molt visible es belluga sota la cua quan la mou amunt i avall sense parar, també de forma característica.
És força desconfiat en primera instància, i s’amaguen totes quan apareixem, però si tenim paciència i ens estem quiets, tornaran ben aviat i les podrem veure bé.
Situació
Molt corrent, present com a niadora a qualsevol lloc on hi hagi aigua, corrent o no, i gairebé sense tenir en compte la seva qualitat.
Itineraris recomanats
Rius, torrents i fins i tot basses on pugui trobar menjar. Cal tenir en compte que és molt més fàcil d’observar com més petit sigui el punt d’aigua, en aquest sentit, són especialment rendibles les visites a graveres abandonades esdevingudes aiguamolls o els petits tolls litorals o de rius.
Fotja; Fulica atra; P, H, S; R;
Identificació; 36 cm.
Identificació; 25 cm.
Ocell difícil de veure, molt més fàcil que ens adonem que existeix pel soroll, que fa sovint i que és fàcil de reconèixer. Si aconseguim de veure’l, però, ens assemblarà una polla d’aigua amb els colors d’una guatlla i la mida d’una perdiu. Bec llarg, tons verdosos i marrons i potes i dits molt llargs. Es mou tranquil·lament i espasmòdicament, i rarament surt del canyissar.
Situació
Escàs, però no tant com sembla. ja que és relativament difícil de detectar. Es pot dir que és corrent si el cerquem als hàbitats adients, que són pocs.
Itineraris recomanats
Rius amb aigües tranquil·les, que tenen abundant vegetació psammófila (canyissar). Graveres i basses amb força vegetació.
Polla d’aigua ; Gallinula chloropus; S, P, H; NR;
Identificació; 34 cm.
Inconfusible, una mena d’ànec verd fosc, amb bec punxegut de color groc i vermell i dues fines ratlles clares als costats. Una espècie d’escut blanc molt visible es belluga sota la cua quan la mou amunt i avall sense parar, també de forma característica.
És força desconfiat en primera instància, i s’amaguen totes quan apareixem, però si tenim paciència i ens estem quiets, tornaran ben aviat i les podrem veure bé.
Situació
Molt corrent, present com a niadora a qualsevol lloc on hi hagi aigua, corrent o no, i gairebé sense tenir en compte la seva qualitat.
Itineraris recomanats
Rius, torrents i fins i tot basses on pugui trobar menjar. Cal tenir en compte que és molt més fàcil d’observar com més petit sigui el punt d’aigua, en aquest sentit, són especialment rendibles les visites a graveres abandonades esdevingudes aiguamolls o els petits tolls litorals o de rius.
Fotja; Fulica atra; P, H, S; R;
Identificació; 36 cm.
Una mica semblant a la Polla d’aigua, però per poc que ens hi fixem i la puguem veure bé, aviat en sabrem trobar les diferències. La silueta ja és diferent, molt més rabassuda i gran, amb l’esquena més recta. El color, molt més contrastat, sols negre i blanc, sense les característiques ratlles als costats de la Polla ni el seu to verdós, la placa frontal també és sols blanca, no groga ni vermella.
Situació
Molt més escàs que la polla, sols el podrem veure a uns quants punts concrets, a l’hivern i en migració.
Itineraris recomanats
Aiguamolls litorals, molt especialment la Torre d'en Dolça i els Aiguamolls de Torredembarra.
Situació
Molt més escàs que la polla, sols el podrem veure a uns quants punts concrets, a l’hivern i en migració.
Itineraris recomanats
Aiguamolls litorals, molt especialment la Torre d'en Dolça i els Aiguamolls de Torredembarra.
Polla pintada; Porzana porzana; P, H; R;
Identificació; 22 cm.
Ocell difícil de veure, a més, és molt discret també pel so, encara que això sí que ho podrem detectar, un xiulet característic. Si el veiem, és més petit i amb el bec més curt que el rascló. Es mou tranquil·lament i espasmòdicament, i rarament surt del canyissar.
Situació
Escàs, però no tant com sembla. ja que és relativament difícil de detectar. Es podria dir que no és rar si el cerquem als hàbitats adients, que són pocs.
Itineraris recomanats
Aiguamolls on hi hagi molt de canyissar, al litoral o als Aiguamolls del Pla, on l'hem fotografiat.
Rasclet ; Porzana pusilla; P, H; R;
Identificació; 17 cm.
Com un diminut rascló, l'hem de veure de prop, aleshores ens n'adonarem que el bec no té gens de vermell. Com que és força rar, ens serà difícil de conèixer-lo a la zona.
Situació
Molt rar, sols en zones amb molt de canyissar.
Situació
Escàs, però no tant com sembla. ja que és relativament difícil de detectar. Es podria dir que no és rar si el cerquem als hàbitats adients, que són pocs.
Itineraris recomanats
Aiguamolls on hi hagi molt de canyissar, al litoral o als Aiguamolls del Pla, on l'hem fotografiat.
Rasclet ; Porzana pusilla; P, H; R;
Identificació; 17 cm.
Com un diminut rascló, l'hem de veure de prop, aleshores ens n'adonarem que el bec no té gens de vermell. Com que és força rar, ens serà difícil de conèixer-lo a la zona.
Situació
Molt rar, sols en zones amb molt de canyissar.
Itineraris recomanats
Aiguamolls litorals amb grans extensions de canyís, com a Torredembarra o la Pineda. També, per exemple, a la Sallida, a Montblanc.
Aiguamolls litorals amb grans extensions de canyís, com a Torredembarra o la Pineda. També, per exemple, a la Sallida, a Montblanc.
Polla blava; Porphyrio porphyrio. P, H; NR.
Identificació; 47 cm.
Totalment inconfusible, enorme ràl·lid -anava a escriure una altra cosa, però me n'he estat- d'un espectacular color blau metàl·lic, amb llargues potes i dits vermells i el dessota de la cua blanc. No n'hi ha cap d'igual.
Situació.
No havia estat mai citat a la zona, ni al nostre llibre del 88, ni a anuaris o altres treballs antics. Des de la seva reintroducció als Aiguamolls de l'Empordà, s'ha anat escampant i a dia d'avui ha esdevingut una espècie relativament corrent. Itineraris recomanats.
Nosaltres l'hem vist a la Torre d'en Dolça, però es pot veure a qualsevol aiguamoll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada