Pit-roig, cotxes, bitxacs i altres parents.

Cuaenlairat ; Cercotrichas galactotes; P; R;
Identificació: 16 cm.
Ocell rar, és realment difícil que el veiem, però si ho fem no el podem confondre amb cap altre. Una mena de pit-roig però sense el pit roig i, en canvi, amb una cua llarga amb la punta blanca que sovint manté enlairada com el cargolet, o encara més.
Situació:
Escàs, possiblement podria ser catalogat de no rar, però és molt discret i passa molt desapercebut.
Itineraris recomanats:
Ocell propi de garrigues i matollars, però nosaltres l’hem vist a jardins urbans i a conreus d’arbres de secà.

Pit-roig ; Erithacus rubecula; P, S; NR;
Identificació: 13 cm.

Un dels moixons més coneguts, portada a moltes guies d’ocells i fins i tot a llibres d’altres temes. Tothom n’ha vist anant a buscar bolets. Una mica més petit que un pardal, altiu i elegant, marró per damunt, blanquinós per sota i amb l’inconfusible pitet vermell que li dona nom. Molt poca gent, en canvi, coneix els joves, de plomatge bru pigallat, molt discret.
Situació:
Molt corrent com a hivernal i migrador, molt més escàs, en canvi, co m a nidificador. Alhora que esdevé molt més selectiu pel que fa a ambients.
Itineraris recomanats:
A l’hivern, qualsevol bosc o jerdí, fins i tot garrigues i matollars. A l’època de cria, boscos caducifolis a les parts més altes de la comarca, serralades de Miramar, Alt Gaià i Muntanyes de Prades.

Rossinyol ; Luscinia megarhynchos; P, E; NR;
Identificació: 15 cm.

Tothom en coneix el cant, que es fa sentir espectacularment de dia i de nit a la primavera. Però poca gent en coneix l’aspecte. és un ocell discret, de la mida d’un pardal, de color ant marronós amb la cua vermellosa, bec típic d’insectívor.
Situació:
Abundant, arriba força aviat a la primavera i també se’n va bastant aviat, a principis de setembre.
Itineraris recomanats:
Torrents, rius i rierols, boscos de ribera, parcs i jardins urbans. En general, qualsevol lloc on hi hagi força vegetació per a amagar-se i criar discretament.

Cotxa blava ; Luscinia svecica; P, H; R;
Identificació: 13 cm.

És pràcticament igual que el pit-roig, però amb el pitet molt més espectacular, de color blau, emmarcat en negre i amb una taca vermella al mig. Una espectacular cella blanca acaba de formar un plomatge molt bell, en un ocell petit i discret.
Situació:
Escàs, però potser, com en el cas del cuaenlairat, podria ser catalogat de no rar.
Itineraris recomanats:
Sempre li agrada d’estar prop de l’aigua, una mica com el cargolet.

Cotxa fumada ; Phoenicurus ochruros; S, P, H; NR;
Identificació: 13 cm.
Moixonet totalment inconfusible i d’aspecte ben conegut, encara que la majoria de la gent no sap com es diu.
Per la forma del seu cos es pot dir que s’assembla una mica al pit-roig, però la coloració és totalment diferent, pràcticament negre o negrós del tot, excepte la cua, vermella, i la part central de les plomes de vol, blanquinoses. Molt elegant.
Sacseja la cua quan ens hi atansem i s’espanta i canta d’una forma molt característica, amb un soroll final que recorda el que fa la cel·lofana quan la rebreguem.
Situació:
Molt corrent, però també molt territorial. Això fa que sigui un ocell distribuït pràcticament pertot, però amb una densitat sempre baixa. Se’l veu des de la vora del mar fins als cims més alts dels Pirineus.
Itineraris recomanats:
A qualsevol lloc, però sempre prop de roques nues, runes, pedregams, etc.

Cotxa cua-roja ; Phoenicurus phoenicurus; P, E; NR;
Identificació: 13 cm.
Com és lògic, s’assembla bastant a la cotxa fumada, per mida i forma, però el plomatge és molt més espectacular, amb el ventre ostensiblement vermell, un pitet negre que li arriba a cobrir l’ull i una mena de “visera” blanca. Veritablement, dels ocells petits més bonics.
Situació:
Força menys corrent que la seva parenta, la cotxa fumada, sense arribar a ser rar.
Itineraris recomanats:
Matollars i garrigues, però clarament molt més amant de la humitat que la fumada. Es veu també molt en migració a boscos caducifolis, parcs, jardins i conreus de regadiu.

Bitxac rogenc ; Saxicola rubetra; P, H; NR;
Identificació: 12 cm.
Molt semblant al bitxac comú, sobretot fora de l’època de cria, que és quan el veurem. Allò que hem de buscar de seguida per a saber que és ell és la cella clara, molt visible en els mascles a l’estiu, però sempre visible per a tots els sexes, edats i èpoques de l’any.
Situació:
Hivernal prou present, i encara més en migració.
Itineraris recomanats:
Garrigues i matollars, conreus de tota mena, però sempre amb espais oberts, defuig els boscos i els espais tancats.

Bitxac comú ; Saxicola torquatus; S, P, H; NR;
Identificació: 12 cm.
Moixonet petit i simpàtic, molt visible amb el seu reclam, la onomatopeia del qual és el seu nom, i el costum de posar-se sempre en llocs alts. El cap negre i el coll blanc contrasten fortament i fan força inconfusibles als mascles. Les femelles són molt més discretes, però tampoc les confondrem.
Situació:
Abundant, és dels més corrents d’entre els petits insectívors.
Itineraris recomanats:
Darrerament, és encara més fàcil de veure a les vinyes, ja que li agrada molt de posar-se als pals que s’utilitzen per a emparrar-les.