L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

diumenge, 8 de febrer de 2009

Titelles i cueretes


Trobat ; Anthus campestris; P, E; NR;
Identificació: 16 cm.

Sembla una cuereta blanca que s’hagi canviat de roba, mancada totalment dels colors blancs i negres que els són propis, a les pastorelles. En el seu lloc, té una coloració que el fa semblar un alàudid, ben críptica amb el terra, marró i gris i amb la cua un pèl més curta. Per a diferenciar-la dels altres Anthus servirà de molt el pit i els flancs, llisos, a diferència de la majoria dels altres, que els tenen tacats.
Situació:
Encara que no és realment rara, sí que és una de les més escasses de les nostres titelles. Caldrà fixar-s’hi bé per a veure-la.
Itineraris recomanats:
Clarianes de boscos, rieres i torrents secs o amb aigua. En general, ambients amb poca vegetació.

Piula dels arbres ; Anthus trivialis; P, E; NR;
Identificació: 15 cm.
S’assembla molt a la titella, fins i tot podríem dir que s’hi assembla massa perquè una `persona que no sigui ornitòleg se n’adoni que no ho és. En canvi, el cant sí que és prou diferent per a reconèixer-lo ben aviat. És un cant molt més potent i variat. A més, el distingirem també per l’hàbitat, ja que aquesta és molt lligada al bosc, com ens vol indicar el seu nom.
Situació:
No és rar, però és molt localitzat, sols el trobarem en un tipus molt determinat d’hàbitat, essent possible sols veure’l en migració a qualsevol altre lloc.
Itineraris recomanats:
Rouredes de roure martinenc a les Muntanyes de Prades.

Titella; Anthus pratensis; P, H; NR;
Identificació: 15 cm.

Petit moixó que camina per terra, amb bec prim, d’insectívor, i plomatge molt críptic, de tons marrons i groguencs. Esvelt i elegant, amb el pit finament pigallat, molt característic i conegut per la gent del camp.
Situació:
Molt corrent, però sols com a hivernal o migrador, no el trobem pas a l’època de cria. Així doncs, en podrem veure des de primers de setembre fins al final d’abril, aproximadament.
Itineraris recomanats:
Li agraden les zones de conreu, i, en general, garrigues i zones de vegetació baixa i oberta, però ens el podrem trobar una mica arreu.

Grasset de muntanya ; Anthus spinoletta; P, H; NR;
Identificació: 16 cm.
Com una titella gran i sense el característic pigallat al pit a l’estiu, a l’hivern sí que el té, però no és tan intens ni regular. A més, també és molt més uniforme per damunt, per l’espatlla, el clatell i l’esquena.
Situació:
Molt rar com a hivernal, però molt més present a les dues migracions. Possiblement és més corrent que no ens pensem, però la dificultat de distingir-lo de la titella el pot fer passar desapercebut molts cops.
Itineraris recomanats:
Zones altes i obertes, altiplans, conreus de cereal a la zona de Santa Coloma i Serra del Tallat.

Grasset de costa ; Anthus petrosus; P, H; NR;
Identificació: 16 cm.
A la pràctica, és realment indistingible del grasset de muntanya al camp, fins i tot el cant s’assembla. Val a dir que durant molts anys se’ls va considerar dues subspècies de la mateixa espècie.
Situació:
Més rar a la conca que l’anterior, això s’explica fàcilment pel seu hàbitat diferent, ja que a aquest li agraden més les zones litorals, com ens indica el seu nom.
Itineraris recomanats:
considerant que sols en tenim en migració, és difícil de dir on el podrem veure, però serà millor esperar-lo a zones humides amb poca vegetació.

Cuereta groga ; Motacilla flava; P; NR;
Identificació: 15 cm.
Migrador i hivernal molt corrent i interessant, ja que si els podem veure bé, en podrem detectar diverses subspècies diferents. En general, totes són petites, esveltes, amb la cua llarga i coloració groga al ventre i fosca per damunt, amb el cap que varia força. Per a simplificar, podem dir que és com una cuereta blanca però amb el dessota groc i grisa per damunt.
Situació:
No és que sigui molt corrent, però tampoc és rara. El que sí que és cert és que és fàcil de veure, ja que els llocs on es mou i la seva conducta la fa molt visible.
Itineraris recomanats:
Vores de rius, basses, tolls i, en general, zones humides, sempre prop de l’aigua.

Cuereta torrentera ; Motacilla cinerea; S, P, H; NR;
Identificació: 18 cm.

La cuereta més gran i esvelta, amb una cua llarguíssima i un plomatge molt colorit. Groga per sota, com la cuereta groga, gris i verda per damunt. Amb la cua fosca i les plomes més externes blanques. Mou la cua amunt i avall de forma compulsiva.
Situació:
Gens rara, però cada cop menys corrent, ja que necessita cursos d’aigua en bon estat per a nidificar. Molt més sedentària que les altres dues, sens dubte, la més fàcil de veure a l’estiu.
Itineraris recomanats:
Rius i torrents, com més nets i vius millor.

Cuereta blanca; Motacilla alba; S, P, H; NR;
Identificació: 17 cm.
Molt coneguda, la pastorella, que és com se la coneix popularment, és un moixó petit i esvelt. Camina per terra amb pas elegant, vestida amb un plomatge blanc, negre i gris molt característic, i movent la cua amunt i avall. Prou refiada, la podrem veure bé fins i tot a simple vista.
Situació:
Molt abundant com a migradora i hivernal, però molt més rara i desconeguda com a niadora, a més, és molt localitzada en aquesta època de l’any.
Itineraris recomanats:
A l’estiu, rius, torrents i zones humides en general. A l’hivern, conreus, sobretot conreus oberts i mentre s’hi regira la terra. Sol seguir els tractors que llauren. També sol acompanyar els ramats, d’ací li ve el nom.


Piula gola-roja ; Anthus cervinus; P, R;
Identificació: 15 cm.
S’assembla a la titella, massa i tot, però el detall més distintiu és la gola i cella vermellosa als mascles.
Situació:
Rar, poques cites segures, al Camp d'aviació, entre Alió i Valls, el 2014 una amb fotografia i tot.
Itineraris recomanats:
Camps oberts, guarets, erms recent llaurats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...